Winstrol és un esteroide 17 -alquilat. L'estanozolol és un andrògen oral derivat de la dihidrotestosterona (DHT) que té un substituent 17-alfa metil.
A la dècada de 1940, es va descobrir que la substitució de 17 alquils retarda el metabolisme presistèmic de la testosterona, allargant la seva vida mitjana i fent-la activa per via oral.
L'estanozolol va ser introduït al mercat i comercialitzat per Winthrop pharmaceuticals, amb el nom de Winstrol i pel gigante farmacèutic Bayer.
Stanozolol té una història llarga i complexa, en les seves indicacions i ús prescrits. Des de l'Esmena Kefauver-Harris o "Esmena sobre l'eficàcia del fàrmac" l'any 1962, en què la FDA va introduir un requisit perquè els fabricants de medicaments proporcionessin proves de l'eficàcia i la seguretat dels seus medicaments abans de l'aprovació, Winstrol ha passat per moltes adquisicions i indicacions d'ús.
Winstrol es va indicar originalment per al tractament de l'osteoporosi, a causa de la selectivitat del teixit ossi i l'augment de la densitat mineral òssia. La FDA va requerir més dades per donar suport a la seva eficàcia, però a causa de les opcions de tractament limitades, se li va donar períodes de temps prolongats per proporcionar proves i investigacions contrastades. Des de la dècada de 1980, Winstrol ha estat adquirit i venut per diverses empreses farmacèutiques diferents. El 2010, la FDA va retirar l'aplicació i l'aprovació de Winstrol, de Novartis.
Winstrol es va utilitzar per a una infinitat d'indicacions, com ara desgast muscular, cremades greus, colitis ulcerosa, anèmia i deficiències endocrines.
Avui dia, estanozolol està aprovat per al tractament de l'angioedema hereditari.
